dijous, 9 de juny del 2011

Ja fa dies de Mataró (I) - Petjada ecològica

Bon dia, amb retard més que evident us presento el que vam parlar a Mataró. Aprofito per agrair els comentaris rebuts i us animo a fer-ne més, encara que sigui a nivell privat francescmartori(a)gmail.com. D'aquesta manera vaig interaccionant, que sol costa més. Gràcies.

Menú del dia de Mataró
  • Crisi ecològica - La petjada ecològica
  • Crisi econòmica - L'acriticisme del creixement
  • Crisi cultural - I jo, què?
Com veieu al títol, el (I) ens indica que hi haurà successives edicions i tractaments dels temes que aquí es presenten. Avui començaré amb la crisi ecològica - la petjada ecològica.

La petjada ecològica (PE) és una de les eines més útils i que dóna més informació a l'hora de mesurar l'impacte de les nostres accions, i de la nostra societat, a nivell mediambiental. La PE representa "el área de aire o agua ecológicamente productivos (cultivos, pastos, bosques o ecosistemas acuáticos) necesarios para generar los recursos necesarios y además para asimilar los residuos producidos por cada población determinada de acuerdo a su modo de vida en específico, de forma indefinida", segons la pàgina web www.footprintnetwork.org, a la que trobareu moltíssima informació i dades sobre la PE. La definició donada necessita d'un previ per a poder ser compresa amb profunditat.
Com ja sabeu, la Terra és un gran sistema que contínuament està produint menjar, energia, ... però no tota el planeta és productiu (les collites al Sahara són pitjors que a Vilanova). A tot aquest terreny li direm "biocapacitat", és a dir, la biocapacitat serà aquell terreny que la Terra disposa per a satisfer les nostres necessitats de menjar, energia, roba ... i tot allò que consumim en el nostre diari. A la vegada, ja hem fet el més espès, imagineu-vos la Terra com un un pastís gegant, en el que hi ha tota la biocapacitat de la Terra, com a qualsevol festa d'aniversari dividirem el pastís entre tota la gent ... si fem això amb la Terra, toca a menys de 2 hectàrees per persona (recordeu que hem la biocapacitat és terreny). D'aquesta manera podem afirmar que tenim dret a consumir 2 hectàrees de biocapacitat de la Terra. Doncs la PE és el càlcul d'allò que consumim.
No em posaré a explicar-vos com es fa tot el càlcul, seria llarg, pesat, complex i ple d'imprecisions. El millor de la PE és la simplicitat del concepte i totes les conclusions que se'n poden treure. Comencem!
Si tenim dret a 2ha per persona, que passaria si en una regió de la Terra es consumís a un ritme de 4ha per persona? Quants planetes farien falta si volguéssim que tothom visqués de la mateixa manera? La resposta és fàcil, 2 planetes! Això presenta un problema que a dia d'avui és bastant insalvable, tan sols tenim 1 planeta. Per a resoldre-ho tenim dues opcions:
  1. Ens mengem el planeta. Com intentem tots nosaltres, la Terra també té els seus estalvis, reserves de recursos d'altres èpoques en que el consum era menor. Si contínuament consumim per sobre de les 2ha, doncs ens anem menjant els estalvis. Penseu-ho en estalvis, si cobreu 10 i gasteu 15, a la llarga tindreu un problema us quedareu sense ... doncs amb el medi ambient passa el mateix.
  2. Ens mengem la part d'algú. Si jo consumeixo 4 i me'n toquen 2, la solució és senzilla, busca't a algú que gasti 0. D'aquesta manera la mitjana seria 2. Evidentment, aquesta solució presenta alguns problemes a nivell moral (justícia, igualtat ...).
Doncs estan succeint les dues coses a la vegada. Ens estem carregant el planeta i necessitem més pobres a qui treure'ls el que consumim nosaltres. Evidentment, hi ha una tercera via però només de dir-la, els nostres polítics, líders empresarials i, segurament, nosaltres s'aterren. Consumir menys. Aquest opció, però la discutirem un altre dia.

En el gràfic que us poso aquí a sota, podeu veure quina està sent l'evolució en els darrers temps de la PE front a la biocapacitat. Ja fa dies que estem gastant les reserves de la Terra. Les dades són a nivell global i el gràfic és de l'informe www.footprintnetwork.org de 2010.



Us poso també la PE d'alguns països, veureu com l'exemple de les 4ha era massa optimista ...



per veure una llista completa:

Per acabar, us deixo un link per si voleu calcular-vos la vostra PE:

2 comentaris:

  1. Com sempre, molt ben explicat.
    I afegeixo el meu toc personal/professional... Finlàndia està gairebé un punt per sobre nostre. Fins i tot en això, ens guanyen! :D

    ResponElimina
  2. La pregunta que se'ns planteja doncs és:

    Com ho hem de fer per introduir els costos REALS dels recursos que utilitzem per tal que, aprofitant el nostre sistema econòmic, acabem posant el valor de tot plegat allà on toca? Quina via podem seguir per incloure les externalitats?

    ResponElimina