Apartant-me de la línia dels dos darrers posts (la propera hi tornarem) vull comentar vàries coses, de forma desordenadeta, que m'han anat venint al cap en relació al moviment dels "Indignats" i els incidents d'ahir. Introduiré les idees, donat que desenvolupar-les completament és prou llarg, i ja rebo prou bullying de "posts llargs".
El que va succeir ahir és indigne. No és admissible. No podem permetre que les nostres instuticions, malgrat totes les queixes i reclamacions que podem tenir cap a elles, siguin agredides. Alguna de les actituds ahir observades recorda a "Sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’Estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat"(DIEC), i això es diu totalitarisme, i no ho podem permetre. Ja sé que van ser quatre gats i que no representen la majoria, doncs denunciem-ho, que surti de l'Assamblea una comunicació de condemna. Fent un salt mortal, Luther King va tenir els Panteres Negres, fins i tot, a risc de ser impopular, Jesús va tenir a Pere tallant orelles, però van denunciar-ho i es va desvincular de la seva filosofia.
La indignació és, segons el Diccionari de la RAE (el del IEC és poc satisfactori) "Enojo, ira, enfado vehemente contra una persona o contra sus actos", i per tant, és un estat d'ànim. Insisteixo, no n'hi ha prou. Hem d'avançar de la indignació a... Ostres, clar no tots estem indignats igual, ni en la mateixa direcció, ni les respostes que se'ns acudeixen són les mateixes, ni ..., ni...
Necessitem la cuina de les àvies. És a dir, cal temps, detectar les falles (això està prou treballat), veure camins de sortida, prendre opcions personals, formar-nos, fer conscients al nostre entorn ... i moltes coses més. Això requereix temps, paciència, constància i convicció. El canvi no es pot dur a terme ràpidament. Perquè? Doncs per que en la crisi financera, social i laboral hi ha una crisi de valors, i aquests canvis són força més lents. De la pressa només en surten nyaps. La pròpia qüestió és molt complexa, amb molts matisos i cal tractar-la amb molta cura.
Un dels lemes, reescrits, és el següent: "Volem treballar per a canviar un sistema que perjudica a molts, a canvi de beneficiar a uns poquets". Això presenta dues qüestions:
El que va succeir ahir és indigne. No és admissible. No podem permetre que les nostres instuticions, malgrat totes les queixes i reclamacions que podem tenir cap a elles, siguin agredides. Alguna de les actituds ahir observades recorda a "Sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’Estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat"(DIEC), i això es diu totalitarisme, i no ho podem permetre. Ja sé que van ser quatre gats i que no representen la majoria, doncs denunciem-ho, que surti de l'Assamblea una comunicació de condemna. Fent un salt mortal, Luther King va tenir els Panteres Negres, fins i tot, a risc de ser impopular, Jesús va tenir a Pere tallant orelles, però van denunciar-ho i es va desvincular de la seva filosofia.
La indignació és, segons el Diccionari de la RAE (el del IEC és poc satisfactori) "Enojo, ira, enfado vehemente contra una persona o contra sus actos", i per tant, és un estat d'ànim. Insisteixo, no n'hi ha prou. Hem d'avançar de la indignació a... Ostres, clar no tots estem indignats igual, ni en la mateixa direcció, ni les respostes que se'ns acudeixen són les mateixes, ni ..., ni...
Necessitem la cuina de les àvies. És a dir, cal temps, detectar les falles (això està prou treballat), veure camins de sortida, prendre opcions personals, formar-nos, fer conscients al nostre entorn ... i moltes coses més. Això requereix temps, paciència, constància i convicció. El canvi no es pot dur a terme ràpidament. Perquè? Doncs per que en la crisi financera, social i laboral hi ha una crisi de valors, i aquests canvis són força més lents. De la pressa només en surten nyaps. La pròpia qüestió és molt complexa, amb molts matisos i cal tractar-la amb molta cura.
Un dels lemes, reescrits, és el següent: "Volem treballar per a canviar un sistema que perjudica a molts, a canvi de beneficiar a uns poquets". Això presenta dues qüestions:
- Què et mou a voler aquest canvi? El concepte de injustícia o que jo estigui en els perjudicats. És a dir, si et beneficiés et queixaries? És a dir, estàs disposat a renunciar a coses per a que els altres (el sistema) gaudeixin de les oportunitats que tu tens? o fins a on estàs disposat. Aquesta línia és molt delicada, tan sols vull introduir-la i ja en parlarem un altre dia (a Mataró II o III), però és cabdal que us n'adoneu la seva importància.
- Algú creu que el sistema, els beneficiats, no intentarà aturar aquest canvi? En serio...
